N O T Í C I A Confederal
“Al sistema capitalista l’importen ben poc les persones”
Entrevista amb Mª Dolores Pina, treballadora i delegada de CGT en Asprodis
Explica'ns què és Asprodis. Com funciona?
Asprodis és una associació sense ànim de lucre que atén a persones amb discapacitat intel·lectual d'Elda i comarca. Depenia econòmicament dels concertsque té signats amb Conselleria de Benestar Social per a la Residència i Centre de Dia i d'altra banda de subvencions de la mateixa Conselleria per al Centre Ocupacional, Habitatge Tutelat i Atenció primària. Ara ja no hi ha concerts i les subvencions no es paguen…
Des del teu rol professional, què significa treballar amb persones amb discapacitat?
Treballar al costat de persones, així de senzill, tenir la sort d'aprendre més del que puga ensenyar.
A quins problemes us enfronteu en aquest moment?
Tenim diversos fronts oberts:la retallada lineal del 9% als centres, la inexistència d'un calendari de pagaments, els reiterats endarreriments en aquests i la diversitat de “interlocutors” amb interessos variats en les taules de negociació que afecten al sector. A nivell intern ens trobem davant la gran disjuntiva del què fer i com? No cal oblidar que estem davant un sector xicotet que no té precisament una tradició de lluita, amb pànic de mostrar-se contundent en les seues accions, de fer soroll per por de perdre eixa caritat que creu rebre en forma de subvencions quan el rebut és a canvi d'oferir qualitat en uns serveis que l'administració no ha contemplat com cosa seua, que ni fa ni deixa de fer, perquè com diu un company de secció sindical “hem tingut amb la gent de fora la mateixa paciència que tenim amb els nostres. I ara ens han llevat la paciència d'una bufetada i no sabem què fer, perquè mai ens havia passat, i estem mirant
al voltant amb cara d'idiotes sense saber ben què fer, però si ens fixem, estem envoltats de gent amb cara d'idiota mirant al voltant, amb la marca d'una bufetada en la seua paciència.” Eixa bufetada s'ha convertit d'un temps a ara en una gran hòstia que malgrat que alguns veníem vaticinant-la, no ha deixat de sorprendre a la majoria d'associacions i treballadores fins al punt d'anul·lar la seua capacitat a l'hora de prendre determinacions. Estem davant una situació d'asfíxia real amb la retallada lineal proposada del 9% que ataca la supervivència d'uns serveis de qualitat en l'atenció a les persones amb discapacitat.
Parlem d'associacions sense ànim de lucre que no “produeixen” i el principal problema a dia d'avui com ja sabem, és que en el sistema que vivim les persones importen ben poc i les administracions valencianes segueixen reafirmant-se en la seua política d'enfortir els beneficis d'uns pocs mutilant la gestió dels centres més xicotets i/o pobres amb la condescendència de la majoria d'associacions, federacions, patronals que han entrat al drap.
Però no solament l'administració és culpable d'aquesta situació, mentre les associacions deixaven passar el temps tot esperant solucions miraculoses, els treballadors no feien molt més, era més còmode i “just” confiar que la patronal vindria en forma de corser blanc a solucionar-los la seua papereta. Una patronal lluitant pels drets dels treballadors?… Clar!, tenim tants exemples en la història. Però, I els xavals…? Qui ha de dir el que necessiten i el que no? No cal oblidar que ens trobem davant el desmantellament dels Serveis Socials, fet que repercuteix directament en la qualitat de vida d'aquestes persones amb les quals treballem, convivim, volem i som volguts.
En què consisteix l'acció sindical de la CGT davant aquesta situació i com era anteriorment?
Ens presentem a les eleccions sindicals per a lluitar per i amb els companys, no per a posar-nos al servei de la junta, patronal o del sistema corrupte que ens fa xantatge en forma de llistes negres del PP que ens impedeixen denunciar la nostra situació de desemparament per part de l'administració i/o de l'eficient patronal FEAD, del CERMI, COPAVA... i amb açò no és que vulga dir res…. Però imagina, la presidenta de la nostra Associació pensava que la funció del Comitè d'empresa, per cridar-se així aquest, els pertanyia com a empresa. Tan al·lucinant com a cert.
Fins llavors, el comitè d'empresa havia estat format exclusivament per delegats de CCOO. Des de llavors no hem cessat en l'obstinació de portar la lluita endavant des de l'acció directa com a tal i la llibertat sindical.
La lluita que heu emprès, “Discapacitat en marxa”, com ha transformat la relacióentre treballadors, usuaris i familiars? Iquant a la resposta de les institucions i l'administració, podríem dir que s'han llevat la careta amb aquesta crisi?
No solament les administracions s'hanllevat la careta. La situació que s'està vivint ha servit perquè les pròpies associacions mostren el que són i el que poden arribar a ser. Mentre alguns treballadors estem teixint xarxes, algunes d'aquestes boicotejades pels propis treballadors, tot cal dir-ho, les associacions són incapaces de solidaritzar- se entre elles, i menys encara amb els seus propis treballadors, que són, al cap i a la fi, els que estan sustentant el sector a costa de seguir treballant sense cobrar fins i tot de la seua pròpia salut.
Hem de ser conscients, sobretot eixos treballadors que no estan conscienciats ni mobilitzats a l'espera que les patronals lluiten per ells, que encara que parlem sempre de sector, aquest, realment com tal no existeix. Malgrat que puga semblar que algunes associacions facen pinya amb els treballadors i usuaris açò no és més que una situació conjuntural, quan canvien les condicions es “perden” dins d'aquesta lluita social. En el moment que reben diners ja no recolzen ni continuen lluitant, es despengen. Si fórem sector, mentre una sola associació tinguera problemes d'impagaments o es vera amenaçada la seua continuïtat a causa de la negligència i desemparament per part de les administracions públiques, les altres associacions seguirien lluitant. Dir també que aquesta associacions, degut en part a no gaire bones gestions i per una altra als interessos que han anat generant a causa dels impagaments reiterats de Conselleria han de destinar els diners que reben, tard i malament, per a pagar les pòlisses contretes amb els bancs en comptes de pagar les nòmines, com sempre, els diners públics acaben en mans de la banca privada.
Aquestes associacions, federacions i/o patronals, com deia, van a la recerca de petites promeses que salven el seu propi cul i es desmobilitzen una vegada aconseguit l'objectiu de tenir la seua casa mig agranada, sense pensar en la situació d'un recurs d'alguna veïna associació al que probablement acabaran passant els seus propis xavals.
És tot relativament senzill, com a Administració fa creure a les Associacions que cadascuna d'elles és la primera en l'ordre de prioritats de pagament, tot seguit, com a associació, i per a no perdre eixe “privilegi” que ens ha dit l'administració que ens ha sigut concedit per obra i gràcia de déu, li dic als familiars i als meus treballadors que no es moguen o ens posen els últims de la llista… i és ací quan els treballadors comencem a dividir-nos, els corporativistes versus els mal anomenats “radikales”, que ho som solament pel fet de prendre una actitud activa en la transformació d'un sistema que ens ofega i rebel·lar-nos davant els vertaders radicals que no són uns altres que els que ens governen des de les institucions públiques i per què no dir-ho, els treballadors que consenteixen el que està ocorrent per por de “contrariar” a les seues juntes, directors i altres éssers interessats a desmantellar qualsevol tipus de protesta. Qui gana amb el “divideix i venceràs”?... Tots coneixem la resposta, però hem d'engolir-nos-les doblegades per a evitar aquesta divisió? Tinguem-ho clar, ni FEAD, ni el CERMI, COPAVA, FEAPS… està del costat del treballador, però el treballador prefereix ignorar açò.
Quines penses que són les claus per a dur a terme una lluita soci sindical efectiva?
Abans de res, prendre consciència declasse. Som part d'una classe i hem d'unirnos per a plantejar la lluita. És necessaricomprendre que solament hi ha un camí, elde la dignitat i la lluita i si no ho veiem clar i prenem altres direccions en la lluita sindical entrarem al drap d'un sistema corrupte que l'única cosa que pretén aportar és un model de dèficit en el qual l'exclusió social regne a pler. Crec que és necessari “unir” també les diferents lluites: sanitat, educació, stop desnonaments, diferents col·lectius socials…, i construir una organització des de baix, fer treball de base, de conscienciació, dirigirnos als que som com nosaltres. Si no es dóna eixa unitat a l'hora de posar fre als atacs que estem patint, aquests no frenaran i menys encara pararan.
El problema és que malgrat que ha augmentat la conscienciació dins de l'antany silenciós sector social no ho ha fet al ritme dels atacs que rebem. Ens trobem, doncs davant la necessitat d'un treball de conscienciació i unitat, saber organitzarnos centre per centre i entre centres. Hem d'establir plans d'acció, de lluita i tenir clar contra qui anem, no solament les administracions públiques, també han de ser-ho les patronals i federacions que ens abandonen i venen, canviar la relació de forces.
Supose que tot açò podria resumir-se en Actitud i Consciència i visibilitzar aquestes a través de l'acció bàsicament.
Pina ha participat en les Marxes de la Discapacitat
Va nàixer a Monòver en 1974. Després de cursar l'educació bàsica en un col·legi de monges de la seua localitat (mal record), inicia estudis de Belles arts a València, que compagina amb diversos treballs de voluntariat social, fins que, decebuda amb el model assistencialista i burgès, abandona la idea de ser professora i resitua els seus passos laborals amb col·lectius socials marginals. Entra a formar part l'any 2007 de la plantilla d’Asprodis d'Elda, i batalla per la reorganització de l'acció sindical en el seu centre de treball. Davant els reptes que la mal anomenada crisi estava imposant als serveis socials, en 2010 s'afilia a CGT, conscient de la necessitat d'ampliar la lluita. Després de ser desbancada CCOO de l'organigrama sindical, desenvolupa una intensa labor en Asprodis i per extensió, en el sector de la discapacitat. En peus de guerra, Pina col·labora en diferents blogs de caràcter sindical (La Cigarra del Vinalopó), històric (ALACANT OBRERA : http://alacantobrer.wordpress.com/) i feminista MUJERES SIN FRONTERAS... Y sin bozal ): http://mujeressinfonterasysinbozal.blogspot.com.es/.
Equip de Comunicació CGT-PV
EDITA: COMITÉ CONFEDERAL DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DEL PAÍS VALENCIÀ (CGT-PV) l D. LEGAL: V-155-1987 l FEBRER 2013
N O T Í C I A Confederal
.jpg)
